Archive for gener, 2009

lapelu1

La “Pelu”

40 anys La Galera LES SABATES D’EN SANTI eren tan entremaliades que una nit,  després de sopar un bon àpat de betum, van remoure el sota del llit, hi van trobar un pot de xiclets i se’l van cruspir tot. Quan estaven llepant-se els cordons després de tan bon ressopó,  van començar a singlotar i des d’aleshores no han deixat de botar.

Relat inclòs en el llibre commemoratiu del 40è aniversari de l’editorial La Galera 2003

Segona pintura del 2009!

Recorda: la pots veure sempre que vulguis, clicant “pintures” a la secció “Pàgines”

L'àvia

L’àvia

Ep, alto! Això sí que ha estat màgic! L’ambaixador del Comerç del Centre m’ha rebut! A ell no li he dit, però em tremolaven les cames de l’emoció, igual, igual que a una nena petita.

Què li he demanat? Psss….secret!

El que sí us puc dir, és que quan he anat a fer cagar el tió, no m’ha cagat el meu llibre! Però he tingut la oportunitat de retrobar-me amb un  patge a qui estimo molt, un patge màgic!

Uau! Ha estat un dia ple d’emocions, què fort! No us ho puc explicar tot, però perquè la curiositat us comenci a fer pessigolles…us avanço que… a la tarda he anat a parar a la falda d’un altre ambaixador, he, he, he…

Un petó i fins aviat!

Glòria.


“La fonda” és la primera pintura del 2009!

La pots veure sempre que vulguis, clicant “pintures” a la secció “Pàgines”

La Fonda

La fonda

Molts em retraieu que no escrigui gaire al bloc i teniu molta raó. M’agradaria tenir més temps per explicar-vos històries. L’hauré de treure d’algun lloc. És que vaig de bòlit! I això fa que no pugui escriure tan sovint com altres “blocaires”. Si més no, intentaré fer-ho de tant en tant…

Fa poc vaig estar treballant en el guió de la gala 2008 que es va fer a l’Àgora. Aquest cop anava de la màfia napolitana, i es va representar amb molt d’èxit, gràcies a l’equip i al conjunt d’amics que el van fer realitat.

Actualment són molts els projectes que em tenen el cervell ocupat:  les classes que dono de Tècniques de Narració, la tertúlia de Ràdio Barberà els matins dels divendres (calla, aprofitaré per fer propaganda, 98.1 FM), la confecció del guió d’una pel·lícula conjuntament amb el director de cinema Sergi Rubió (creieu-me, fer una peli no és “moc de pav“, he, he, he!)

També he estat treballant en dos contes, ara un d’ells ja està veient la llum: “Tió: vida secreta d’un caganer”, i confesso que em fa molta il·lusió. Per a mi, les festes Nadalenques tenen una màgia especial: els colors, la llum, la vida al carrer, les salutacions… és com si tothom fora feliç. Dic com si ho fos, perquè en realitat i per desgràcia, la ruqueria humana és per tot arreu: les guerres, les injustícies socials, les famílies que s’han quedat sense feina, sense casa, els amics i amigues que estimo i que es troben lluitant contra una malaltia…

Prou! Tots sabem el que hi ha, oi? Però com anava dient, aquestes festes m’agraden i més encara, veure les cares de satisfacció i d’alegria dels infants, frisant per anar a portar la carta a l’Ambaixador. I ves per on, aquest any jo formo part d’aquesta màgia, ja que el Tió que acompanya al representant reial, caga el meu llibre. Uauu! Us recomano anar a cagar el tió! Ep, abans porteu la carta a l’ambaixador! Aquest conte, té un encant especial per a mi, ja que per primera vegada a la meva vida he il·lustrat un conte meu.

És el primer, però ja us puc avançar que ja n’hi ha un segon, ja que he escrit i il·lustrat un altre conte, que sortirà per Sant Jordi: “La cloïssa Lluïsa”! Reconec que aquest també és especial, ja que després d’estiuejar durant trenta-vuit anys a Sant Vicenç de Montalt, aquest projecte que em va demanar l’ajuntament, em fa sentir una “xurravina” més de la vila.

Estimo aquell tros de terra del Maresme des que el vaig trepitjar amb deu anys, allà vaig començar a créixer com a persona, vaig conèixer un grup d’amics que, a hores d’ara, encara ho som i sobretot allà vaig conèixer l’amor de la meva vida, el Jordi. I ves per on, quin millor homenatge podria fer que escriure un conte. Està ambientat en el mar, el meu mar, aquell que em dóna la força i l’energia per continuar fent realitat els meus somnis.

En fi, bé, ara estic intentant posar el toc final de la primera novel·la per adults, que si tot va bé, té la possibilitat de sortir aquest any 2009.

Us faig arribar dues pintures noves i si puc, us obsequiaré aviat amb un conte especial per a vosaltres.

Una forta abraçada i un petonarro!

Glòria.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies