El Bloc de la Glòria

Holaaaa!!!

Avui, 25 d’abril, és un dia especial per a mi i ho vull compartir amb tots vosaltres: a la vila de Sant Vicenç de Montalt s’ha fet la presentació del meu últim conte “La Cloïssa Lluïsa!”, llibre que he escrit i he il·lustrat. Estic molt contenta perquè ja és el segon que m’he atrevit a dibuixar. Visca!

Ha estat un acte entranyable. Els alumnes de cinquè de l’escola Sot del Camp han fet la representació del conte, una representació acurada, tendra i, en poques paraules, genial. Per a tots ells moltíssimes gràcies!

Sé que fa dies que no escric al bloc, però quan ho faig es per explicar-vos un munt de coses: anant per ordre, vull agrair la fantàstica acollida que m’han ofert els alumnes de les escoles on he anat a fer xerrades:

-         CEIP Pilar Mestres de la Roca del Vallès.

-         CEIP  Brasil de Barcelona.

-         CEIP Sant Francesc d’Assís de Sant Joan Despí.

-         CEIP Can Deu de Sabadell.

-         COL·LEGI Episcopal de Lleida.

-         Escola Joanot Alisanda de Sabadell.

-         Escola Pia de Balmes, Barcelona.

Fotografia del regal que em varen fer els nens i nenes de CEIP Can Deu de Sabadell. L’Skimmer!

Per cert, hem de felicitar l’Skimmer per que ha arribat a la 3era. Edició. Felicitats, maco!

Mireu quina poesia de la “Llufa” em van fer els nens i nenes de 1er. de l’Escola Pia de Balmes!:

“La Llufa a primer hem llegit

i tots molt ens hem divertit.

Hem llegit el llibre

i ens hem posat a riure.

La Llufa és una mofeta

que se’n recordava de quan era petiteta.

Les mofetes una traca de pets s’han tirat

i l’Esguerrapell s’ha desmaiat.

L’Esguerrapell flotant ha marxat

i les mofetes ho han celebrat.”

Per a tots els nens i nenes d’aquestes escoles una forta abraçada i un munt de bombolles plenes de colors.

També vull agrair a la gent jove, enèrgica i amb empenta de “La ciutat amb lupa” – dipòsit digital de la cultura sabadellenca, la representació el dia de Sant Jordi del meu conte per a adults, “Recony amb la veïna de baix!” que es va fer barrejant tres arts, la música, la il·lustració i la literatura.

Fotografia del grafits del conte.

Potser us preguntareu que és “La ciutat amb lupa”: es tracta d’una iniciativa nascuda a Sabadell, un projecte cultural que s’ha iniciat amb la creació d’una plataforma digital on, de manera dinàmica, es presentaran les diferents expressions de la cultura sabadellenca donant veu als seus protagonistes, creant nous mecanismes de difusió cultural i facilitant l’apropament de la vida cultural sabadellenca a la ciutadania.

Personalment us convido a visitar-la: www.laciutatamblupa.cat i si hi voleu participar o posar-vos en contacte només cal escriure a laciutatamblupa@gmail.com

I després de tots aquests agraïments, tots ells sincers i de tot cor, tan sols em queda dir-vos que molt aviat us podré donar més noticies.

Fins aviat!!!

Bruna

La “Pelu”

LES SABATES D’EN SANTI eren tan entremaliades que una nit,  després de sopar un bon àpat de betum, van remoure el sota del llit, hi van trobar un pot de xiclets i se’l van cruspir tot. Quan estaven llepant-se els cordons després de tan bon ressopó,  van començar a singlotar i des d’aleshores no han deixat de botar.

Relat inclòs en el llibre commemoratiu del 40è aniversari de l’editorial La Galera 2003

Segona pintura del 2009!

Recorda: la pots veure sempre que vulguis, clicant “pintures” a la secció “Pàgines”

L’àvia

Ep, alto! Això sí que ha estat màgic! L’ambaixador del Comerç del Centre m’ha rebut! A ell no li he dit, però em tremolaven les cames de l’emoció, igual, igual que a una nena petita.

Què li he demanat? Psss….secret!

El que sí us puc dir, és que quan he anat a fer cagar el tió, no m’ha cagat el meu llibre! Però he tingut la oportunitat de retrobar-me amb un  patge a qui estimo molt, un patge màgic!

Uau! Ha estat un dia ple d’emocions, què fort! No us ho puc explicar tot, però perquè la curiositat us comenci a fer pessigolles…us avanço que… a la tarda he anat a parar a la falda d’un altre ambaixador, he, he, he…

Un petó i fins aviat!

Glòria.

“La fonda” és la primera pintura del 2009!

La pots veure sempre que vulguis, clicant “pintures” a la secció “Pàgines”

La fonda

Molts em retraieu que no escrigui gaire al bloc i teniu molta raó. M’agradaria tenir més temps per explicar-vos històries. L’hauré de treure d’algun lloc. És que vaig de bòlit! I això fa que no pugui escriure tan sovint com altres “blocaires”. Si més no, intentaré fer-ho de tant en tant…

Fa poc vaig estar treballant en el guió de la gala 2008 que es va fer a l’Àgora. Aquest cop anava de la màfia napolitana, i es va representar amb molt d’èxit, gràcies a l’equip i al conjunt d’amics que el van fer realitat.

Actualment són molts els projectes que em tenen el cervell ocupat:  les classes que dono de Tècniques de Narració, la tertúlia de Ràdio Barberà els matins dels divendres (calla, aprofitaré per fer propaganda, 98.1 FM), la confecció del guió d’una pel·lícula conjuntament amb el director de cinema Sergi Rubió (creieu-me, fer una peli no és “moc de pav“, he, he, he!)

També he estat treballant en dos contes, ara un d’ells ja està veient la llum: “Tió: vida secreta d’un caganer”, i confesso que em fa molta il·lusió. Per a mi, les festes Nadalenques tenen una màgia especial: els colors, la llum, la vida al carrer, les salutacions… és com si tothom fora feliç. Dic com si ho fos, perquè en realitat i per desgràcia, la ruqueria humana és per tot arreu: les guerres, les injustícies socials, les famílies que s’han quedat sense feina, sense casa, els amics i amigues que estimo i que es troben lluitant contra una malaltia…

Prou! Tots sabem el que hi ha, oi? Però com anava dient, aquestes festes m’agraden i més encara, veure les cares de satisfacció i d’alegria dels infants, frisant per anar a portar la carta a l’Ambaixador. I ves per on, aquest any jo formo part d’aquesta màgia, ja que el Tió que acompanya al representant reial, caga el meu llibre. Uauu! Us recomano anar a cagar el tió! Ep, abans porteu la carta a l’ambaixador! Aquest conte, té un encant especial per a mi, ja que per primera vegada a la meva vida he il·lustrat un conte meu.

És el primer, però ja us puc avançar que ja n’hi ha un segon, ja que he escrit i il·lustrat un altre conte, que sortirà per Sant Jordi: “La cloïssa Lluïsa”! Reconec que aquest també és especial, ja que després d’estiuejar durant trenta-vuit anys a Sant Vicenç de Montalt, aquest projecte que em va demanar l’ajuntament, em fa sentir una “xurravina” més de la vila.

Estimo aquell tros de terra del Maresme des que el vaig trepitjar amb deu anys, allà vaig començar a créixer com a persona, vaig conèixer un grup d’amics que, a hores d’ara, encara ho som i sobretot allà vaig conèixer l’amor de la meva vida, el Jordi. I ves per on, quin millor homenatge podria fer que escriure un conte. Està ambientat en el mar, el meu mar, aquell que em dóna la força i l’energia per continuar fent realitat els meus somnis.

En fi, bé, ara estic intentant posar el toc final de la primera novel·la per adults, que si tot va bé, té la possibilitat de sortir aquest any 2009.

Us faig arribar dues pintures noves i si puc, us obsequiaré aviat amb un conte especial per a vosaltres.

Una forta abraçada i un petonarro!

Glòria.