Archive for novembre, 2011

Hola a tots i a totes!

Primer de tot em vull disculpar, en realitat he estat força aïllada del món. Per això, ara que començo a tocar de peus a terra, us vull saludar i explicar el motiu de la meva absència.

Durant gairebé cinc mesos he estat treballant intensament amb la meva primera novel·la per adults, “Plomes i esperons!“que des de fa una setmana he acabat.

També he estat treballant amb la bona amiga i escriptora Eulàlia Canal, en una altra novel·la a quatre mans que està reposant perquè el resultat sigui el que realment esperem. No us puc avançar el títol, perquè encara no el sabem. Però us ho farem saber!

A veure, durant aquests mesos que he estat desconnectada he escrit dos contes infantils, un d’ells, “Història del Perdut!” que el publicarà  l’Editorial Barcanova, i l’altre, “Un, dos, tres, gravant!” encara no l’he portat a cap editorial, senyal que me’l haig d’acabar de mirar molt bé. També he estat treballant en un monòleg que va de l’etapa de la menopausa, “Ai, amb la menopausa!” (que també reposa), he fet el guió de la gala de l’Àgora 2011, que el grup de teatre Total Enjoy ha adaptat amb el títol Propòsits.

També he estat col·laborant amb el Club Social de Salut Mental de Sabadell, “La Xamba” en el projecte “Art a 4 mans” i on he tingut el plaer de compartir amb una bona amiga l’art de la poesia i hem aconseguit que es fes realitat el seu primer llibre de poesia.  Espero i desitjo que molt aviat ens puguem tornar a trobar de nou i treballar plegades en un segon llibre. Aprofito l’ocasió per fer-vos saber que “La Xamba”  ha aconseguit amb aquest projecte que l’art sigui un vincle de comunicació i de creativitat  entre totes aquelles persones que hi hem col·laborat, perquè la relació que s’estableix s’acaba convertint en amistat.

Haig de remenar la memòria per saber tot el que he anat fent durant tot aquest temps, però recordo amb gran satisfacció que el 8 d’abril vaig presentar el segon llibre de la Sílvia Alcàntara, La casa cantonera, a la cafeteria Àgora del Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell.

La diada de Sant Jordi vaig estar signant llibres, a la plaça del Mercat: “Quin cap, Clara!” i “Vaig conèixer en Dakh!”

A part d’això des de començament d’any he anat a fer xerrades per escoles de Catalunya, a totes elles una abraçada plena de bombolles màgiques;  no us anomeno a totes perquè em sabria greu deixar-me’n alguna.

Ara, en aquest curs que fa poc ha començat, 2011-2012, ja he anat a veure els nois i noies de primer d’ESO de l’Escola la Salut de Sabadell, amb la novel·la “Vaig conèixer en Dakh”. Va ser un matí fantàstic i molt agradable.

En fi, segur que us preguntareu que tinc previst fer ara… Doncs continuar escrivint, donant classes de tècniques de narració els dimecres al Centre Cívic de Sant Oleguer els dimecres, i acabant i començant nous projectes.

Molts em pregunteu per quan penso fer una nova exposició de pintura, doncs això sí que no ho sé, tinc ganes d’escriure i escriure, perquè com dic sempre i em repeteixo més que l’all, escriure és una altra manera de viure i a mi m’agrada crear, inventar i imaginar-me mons diferents, vides noves que envelleixen, escriure teatre, escriure monòlegs, escriure contes, escriure novel·les, en definitiva, escriure.

Sempre ho dic i mai ho faig, però aquest cop com que sempre m’ho pregunteu, us penjaré algunes fotografies del meu despatx, el meu cau de creació, la meva closca! I us adonareu que no us enganyo,

Per a tots vosaltres, una abraçada plena de bombolles màgiques i imaginaries.

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies