Archive for agost 16th, 2009

Sé que els blocs s’han d’anar actualitzant i sóc conscient de que no ho faig tan sovint com m’agradaria.

Últimament m’he abocat plenament a escriure. He treballat en un curtmetratge que ja és a mans del director de cinema Sergi Rubió, titulat “A flor de pell” També us  puc avançar que he acabat un altre conte: “En Tao, el gat galàctic”, per a l’A.C.E  (Associació de Comerç de l’Eixample) del meu barri de Sabadell. He gaudit molt treballant-hi i quan pugui en faré les il·lustracions. Serà el tercer llibre que escric i il·lustro, uf, quina por!

He fet un monòleg per a una bona amiga que es vol presentar a l’escola de Teatre: “Buf, què sóc?” I en aquests moments, estic fent el guió de la Gran Gala de l’Àgora 2009, del Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell.

Són molts els projectes que tinc i el cervell bull d’idees i d’històries, però el dia té vint-i-quatre hores i no es poden estirar més. I ho dic jo, que vaig escriure l’obra de teatre juvenil : “El rellotge de les tretze hores” Per cert, vull agrair la posada en escena d’aquesta obra que van fer els nens de l’escola Jesús Salvador de Sabadell. Tot i que us vaig felicitar personalment, també en vull deixar constància per escrit.

Des del dia 24 de juliol escric davant del meu mar, el de Sant Vicenç de Montalt, i l’altre dia em va passar un fet molt curiós: estava a la platja i se’m va acostar un nen d’uns vuit o nou anys i em va dir: oi que tu vas escriure la “Cloïssa Lluïsa”?  Jo li vaig dir que sí, i no em va deixar dir res més, em va mirar amb atenció i em va dir: “De vegades la veig”. I se’n va anar corrent.

No em va donar temps de dir-li que el primer que faig quan em llevo  és saludar el sol i picar-li l’ullet. Jo també estic convençuda que la Cloïssa està protegint-lo dels pescadors desaprensius de sols i és una bona guardiana del mar. Segur.

Pels amics que tants cops m’heu preguntat si la protagonista del conte “La Llufa, quina mofeta!” viurà una altra aventura, en aquests moments ja us puc dir que sí. La Llufa i la Peta tornaran a fer de les seves, de fet ja he escrit dos contes, però en aquests moments reposen. I per als nens i nenes a qui he tingut l’oportunitat d’anar a les vostres escoles i us he explicat la història que estava escrivint sobre una nena que… li… al cap…(no vull avançar res, els que ho sabeu ja estareu a l’aguait i sabreu de què parlo) I els que no us conec encara, ja tindreu ocasió de llegir-lo, només dir-vos que el conte ja està a l’editorial.  Per últim, perquè escric poc al bloc, però quan ho faig m’enrotllo com una persiana, dir-vos que el març – abril del 2010 es publicarà, a la col·lecció Antaviana de Barcanova, la meva primera novel·la juvenil “Vaig conèixer en Dakh”, novel·la que va ser finalista del premi Ciutat d’Olot 2003.

Àpali, no us queixareu, gairebé us ho he explicat tot, dic gairebé perquè sempre és bo guardar alguna sorpresa…

Per a tots, un petó gegant i fins aviat!

Glòria