Archive for octubre, 2008

Des que el Jordi em va regalar el bloc, encara no m’havia atrevit a escriure-hi res.

Me’l mirava, me’l tornava a mirar i pensava, carai que maco! Quines meravelles que fa la tecnologia! Com en sap! Vaja, tot un seguit d’excuses, quan en realitat el que em passava era que tenia por d’espatllar-ho, perquè haig de reconèixer que per la tecnologia sóc com una patata al mig d’un prat de badabadocs. És a dir: no en tinc ni idea.

Però avui m’he decidit, sóc escriptora i escriure a part de viure, és el que més m’agrada.

Sempre dic que escriure és una altra manera de viure i és veritat. Crear, inventar, imaginar…és un còctel ple de màgia. A vegades el cap el tens tan ple de històries que tens la sensació que d’un moment a l’altre explotarà i esquitxaràs tot allò que t’envolta.

Escric en el meu despatx, un espai petit atapeït de fotografies, dibuixos, crítiques, reconeixements… un espai on em sento protegida, resguardada, on puc deixar córrer la meva imaginació, on m’afronto a la solitud d’una pantalla d’ordinador, on els personatges s’escapen i s’omplen de vida. Vaja, un petit gran univers. El meu racó.

Sóc un cul inquiet al que li agraden els reptes. Tastar, atrevir-me, infiltrar-me en aventures creatives, contes, teatre, novel·la, monòlegs, cinema, dibuix, pintura, il·lustracions, ràdio… A vegades em pregunto com puc arribar a ser tan esbojarrada i sabeu què? No hi ha resposta, sóc el que vull ser. Em deixo moure per la il·lusió i per l’impuls desenfrenat de crear.

Ei, per ser el primer cop que us escric m’enrotllo com una persiana. Ho dosificaré i no deixaré que passi tan temps sense escriure-us.

Un munt de bombolles màgiques per a tots i un grapat de petons!

Glòria.