Endavant, feu-vos fans!

Hola, amics blocaires!

Sí, sóc conscient que fa dies que no escric res. Això no vol dir que estigui en una gandula al sol i fent-me la pedicura. No pas. No és el cas. El que si es veritat és que em trobo a Sant Vicenç de Montalt, el meu paisatge preferit i davant del meu mar blau (bé, quan baixa la riera per les pluges, el color que agafa el meu mar… és… és… va, diguem que diferent) i sóc feliç.

Abans de marxar de Sabadell, vaig enllestir alguns compromisos, com va ser anar a la roda de premsa per a la presentació del cartell de la Festa Major.

Sí, he fet el cartell de Festa Major de Sabadell i n’estic molt satisfeta. Suposo que els sabadellencs ja el podeu veure a les parades d’autobusos, als tríptics dels actes de la mateixa festa, etc… etc…

Pels que no sou de Sabadell, que per cert en sou molts, potser val la pena que us faci cinc cèntims de com ha estat que m’encarreguessin el cartell.

Tot va venir perquè la meva amiga Montse Costa va escriure “El conte del drac Antonot”. Jo li vaig fer les il·lustracions i vet aquí que van agradar a l’Ajuntament. El Ramon Simón, cap de les Forques de Can Deu i un molt bon amic, va ser qui va tenir la reunió amb l’alcalde i a qui li van demanar si era possible que aquest any, el Drac Antonot i les seves dues criatures (acabades de néixer) fossin el símbol de la festa Major.  I ves per on, aquí els teniu.

A mida que passen els dies estic més contenta d’haver regalat el cartell, no sé, és una sensació estranya i agradable. Sí que es veritat que ja he fet dues exposicions dels meus dibuixos i totes dues amb molt bona rebuda, però… mai m’hagués pensat que un dibuix meu vestís la meva ciutat, i em fa molta il·lusió. Hi ha moments que penso què en diria el meu pare, ell, que era un autèntic artista del dibuix en ploma i carbonet. Segur que des del seu cel n’estarà satisfet.

Canviant de tema, abans de marxar de Sabadell també vaig deixar fet el guió de la gala del Centre Cívic de Sant Oleguer, de l’Àgora, que tindrà lloc aquest proper mes d’octubre.

I bé, ara ja us puc avançar que aquesta tardor presentaré un nou llibre. Ep, ja he vist els esbossos de les il·lustracions i son molt divertides. El publicarà l’editorial Bromera, ANIMALLIBRES. I prou, top-secret.  Ja us avisaré.

Actualment estic treballant en una novel·la per a adults. No us puc dir gairebé res. L’estic reescrivint i estic plenament submergida en ella.

Bé, no sé que més us puc dir, tan sols desitjar-vos unes bones vacances i un molt bon estiu!!

Glòria.

Drac Antonot

Fa un grapat de dies, mesos, bastant temps, vaja, que no escric al Bloc. Sort que tinc el Jordi, que n’és el creador i el qui treballa per informar-vos.

Ara que el curs és a punt d’acabar, sí que us puc explicar un munt de coses.

Primer de tot agrair a totes les escoles on he anat, que en sou moltes, i el llistat seria molt llarg, la vostra acollida, m’ho he passat d’allò més bé, i en fi, que espero veure-us el curs vinent.

Dit això, què més us puc explicar?

El dia 8 d’abril, com ja sabeu, vaig fer la meva segona exposició de pintura. Ei, no us enganyaré, aquesta segona exposició ha estat un repte més per a mi. Vaig gaudir moltíssim treballant-hi, vaig presentar 48 quadres, una tapadora de vàter i uns calçotets pintats per mi, samarretes amb els meus quadres… Vaja, que m’ho vaig passar bomba!

Des que no escric al bloc, he publicat dos llibres més:

• Per Sant Jordi va sortir el conte infantil “Tao, el gat galàctic!”, que vaig escriure i il·lustrar. Aquest conte el vaig fer per l’ACE (Associació de Comerços de l’Eixample),  el meu barri, el barri que m’ha vist néixer.

• El dilluns 14 de juny es va fer la presentació de la meva primera novel·la juvenil, “Vaig conèixer en Dakh!”, publicada per l’editorial Barcanova a la col·lecció Antaviana Nova.

Vull agrair-vos a tots els que em vareu fer costat el dia de la presentació i sobretot a la meva amiga Laia Morral, que va ser qui em va presentar el llibre. Gràcies! Va ser una presentació entranyable i entre tots vosaltres es va transformar en màgica.

i he il·lustrat el conte de la meva amiga Montse Costa:

• “El conte del drac Antonot”.

Va sortir el dia de Sant Jordi, però es va fer la presentació el divendres 11 de juny al Casal Pere Quart.

Va ser un cap de setmana genial per a la ciutat de Sabadell, on es va fer la 11ª  Mostra Representativa del Bestiari Festiu de Catalunya, un repertori de bèsties fabuloses i màgiques, que va muntar i organitzar la Colla Forques de Can Déu per celebrar el 25^è aniversari del Drac Antonot de Sabadell.

El dimecres 19 de maig, a l’Àgora, vaig presentar el magnífic llibre de la meva estimada amiga i mestre  Maria Dolors  Millat “Al batec de la terra”, un excel·lent llibre de poesia que us recomano que llegiu.

El dimarts 25 de maig, va venir a parlar amb els meus alumnes del taller de tècniques de narració la meva amiga Sílvia Alcántara, escriptora del llibre “Olor de Colònia”.

Va ser una trobada molt entranyable i vam gaudir escoltant-la.

A veure, que més he fet que es pugui explicar… mmm…

Ah, sí, he estat jurat de tres concursos, el premi de narrativa curta del Taulí, el concurs de prosa i poesia del barri de Covadonga, i el d’un concurs de coneixements fet per Ràdio Sabadell en el programa A bona hora, on hi participaven tres escoles: Escola Pia, Concòrdia i Serra.

I bé, suposo que us podria explicar moltes coses més, perquè m’enrotllo com una persiana, però sempre està bé guardar més d’una sorpresa per a més endavant. I ei, en tinc dues que espero que us agradin. No em vull avançar als esdeveniments.

Seguiré treballant i creant, perquè ho necessito.

Per les meves alumnes i els meus alumnes, tot i que encara no he acabat les classes, vull desitjar-vos unes vacances plenes d’imaginació i màgia.

Per a tots i totes un petonarro gegant i un munt de bombolles ple d’energia.

Fins aviat!

Glòria.

Aquí teniu el meu nou llibre que acaba de publicar l’Editorial Barcanova, amb la targeta d’invitació on se us convida a tots i totes a la presentació d’aquesta novel·la juvenil el proper dilluns, 14 de juny a les 20:00 hores a l’Espai Cultural Àgora – Centre Cívic de Sant Oleguer al carrer Sol i Padrís, 93 de Sabadell.

Us hi espero!

Inauguració: dijous 8 d’abril a les 19:30! Us hi esperem!

Ja em direu que us sembla… Gràcies!

Fins aviat!

En aquests mesos són bastants els projectes que he acabat i que he fet de nou, i em complau feu-vos-ho saber.

Sabeu el conte que estava acabant per l’associació de comerciants de l’eixample? doncs ja està fet. No us puc avançar gaires coses, però al menys us puc presentar al seu protagonista, en Tao, el gat galàctic!

A la primavera el podreu tenir entre les vostres mans, com ja us vaig dir, aquest és el tercer conte que escric i que il·lustro.

Dissabte 17 d’octubre, els joves de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) em van convidar a obrir un dels actes que es van fer en homenatge al Xesco Boix, pel Correllengua 2009. No sabeu la il·lusió que em va fer! Per a mi, en Xesco sempre havia estat un referent  com a educador, animador i cantautor i el fet de participar en un dels seus homenatges em va apropar més a la seva obra, ja que va ser gràcies a aquest acte que vaig saber que en Xesco també escrivia contes per infants.

“És cert que estimar ens pot fer més vulnerables, però l’amor és l’única possibilitat que tenim de ser feliços en aquests món de contrastos. Xesco va ser un home amb una gran capacitat d’estimar… “

Fragment del llibre “XESCO BOIX, Història de la nostra història”  d’en Lluís M. Panyella i Maria Josep Hernández, amics personals del Xesco i components del grup d’animació La Bicicleta, amb qui vaig tenir el plaer de compartir l’acte.

També em fa molta il·lusió dir-vos que he il·lustrat el primer conte que ha fet la meva amiga, actriu, directora de teatre i actualment escriptora, Montse Costa Canas. Enhorabona!!! I que sigui el primer de molts altres contes, Montse.

Ei, també us vull fer saber que des del dia 19 de novembre ja tinc 50 anys!!! I els meus tres mosqueters, el Jordi, el Pol i la Laia, em van regalar un viatge a Londres per a tots quatre. El mateix dia la Laia em va dedicar el concert que es va fer a la Nova Jazz Cava de Terrassa, amb el seu grup Since We Met. Va ser molt emocionant.

I bé, actualment estic donant classes de tècniques de narració al Centre Cívic de Sant Oleguer (on ja fa gairebé nou anys que les dono) i per primer cop, també ho faig pel Programa d’Igualtat Dona-Home a la biblioteca Vapor Badia.

En fi, oi que es millor que us ho digui tot de cop? Doncs ara només em queda desitjar-vos unes BONES FESTES DE NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!!

Fins l’any vinent us faig arribar un munt de bombolles plenes de màgia.
Glòria

NOTA: Últimament estic treballant per fer la segona exposició de les meves pintures naïf per la primavera del 2010. En un parell de dies us en avanço unes quantes, val?

]]> http://gloriamarin.cat/?feed=rss2&p=381 1 http://gloriamarin.cat/?p=373 http://gloriamarin.cat/?p=373#comments Sun, 16 Aug 2009 11:52:55 +0000 elblocdelagloria http://gloriamarin.cat/?p=373 Sé que els blocs s’han d’anar actualitzant i sóc conscient de que no ho faig tan sovint com m’agradaria.

Últimament m’he abocat plenament a escriure. He treballat en un curtmetratge que ja és a mans del director de cinema Sergi Rubió, titulat “A flor de pell” També us  puc avançar que he acabat un altre conte: “En Tao, el gat galàctic”, per a l’A.C.E  (Associació de Comerç de l’Eixample) del meu barri de Sabadell. He gaudit molt treballant-hi i quan pugui en faré les il·lustracions. Serà el tercer llibre que escric i il·lustro, uf, quina por!

He fet un monòleg per a una bona amiga que es vol presentar a l’escola de Teatre: “Buf, què sóc?” I en aquests moments, estic fent el guió de la Gran Gala de l’Àgora 2009, del Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell.

Són molts els projectes que tinc i el cervell bull d’idees i d’històries, però el dia té vint-i-quatre hores i no es poden estirar més. I ho dic jo, que vaig escriure l’obra de teatre juvenil : “El rellotge de les tretze hores” Per cert, vull agrair la posada en escena d’aquesta obra que van fer els nens de l’escola Jesús Salvador de Sabadell. Tot i que us vaig felicitar personalment, també en vull deixar constància per escrit.

Des del dia 24 de juliol escric davant del meu mar, el de Sant Vicenç de Montalt, i l’altre dia em va passar un fet molt curiós: estava a la platja i se’m va acostar un nen d’uns vuit o nou anys i em va dir: oi que tu vas escriure la “Cloïssa Lluïsa”?  Jo li vaig dir que sí, i no em va deixar dir res més, em va mirar amb atenció i em va dir: “De vegades la veig”. I se’n va anar corrent.

No em va donar temps de dir-li que el primer que faig quan em llevo  és saludar el sol i picar-li l’ullet. Jo també estic convençuda que la Cloïssa està protegint-lo dels pescadors desaprensius de sols i és una bona guardiana del mar. Segur.

Pels amics que tants cops m’heu preguntat si la protagonista del conte “La Llufa, quina mofeta!” viurà una altra aventura, en aquests moments ja us puc dir que sí. La Llufa i la Peta tornaran a fer de les seves, de fet ja he escrit dos contes, però en aquests moments reposen. I per als nens i nenes a qui he tingut l’oportunitat d’anar a les vostres escoles i us he explicat la història que estava escrivint sobre una nena que… li… al cap…(no vull avançar res, els que ho sabeu ja estareu a l’aguait i sabreu de què parlo) I els que no us conec encara, ja tindreu ocasió de llegir-lo, només dir-vos que el conte ja està a l’editorial.  Per últim, perquè escric poc al bloc, però quan ho faig m’enrotllo com una persiana, dir-vos que el març – abril del 2010 es publicarà, a la col·lecció Antaviana de Barcanova, la meva primera novel·la juvenil “Vaig conèixer en Dakh”, novel·la que va ser finalista del premi Ciutat d’Olot 2003.

Àpali, no us queixareu, gairebé us ho he explicat tot, dic gairebé perquè sempre és bo guardar alguna sorpresa…

Per a tots, un petó gegant i fins aviat!

Glòria