El Bloc de la Glòria

Tal com us vaig dir, us ensenyo les noves pintures!

Ja em direu que us sembla… Gràcies!

Fins aviat!

Fa gairebé quatre mesos que no he escrit res, però sabeu què? prefereixo escriure al bloc quan realment tinc coses per explicar.

En aquests mesos són bastants els projectes que he acabat i que he fet de nou, i em complau feu-vos-ho saber.

Sabeu el conte que estava acabant per l’associació de comerciants de l’eixample? doncs ja està fet. No us puc avançar gaires coses, però al menys us puc presentar al seu protagonista, en Tao, el gat galàctic!

A la primavera el podreu tenir entre les vostres mans, com ja us vaig dir, aquest és el tercer conte que escric i que il·lustro.

Dissabte 17 d’octubre, els joves de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) em van convidar a obrir un dels actes que es van fer en homenatge al Xesco Boix, pel Correllengua 2009. No sabeu la il·lusió que em va fer! Per a mi, en Xesco sempre havia estat un referent  com a educador, animador i cantautor i el fet de participar en un dels seus homenatges em va apropar més a la seva obra, ja que va ser gràcies a aquest acte que vaig saber que en Xesco també escrivia contes per infants.

“És cert que estimar ens pot fer més vulnerables, però l’amor és l’única possibilitat que tenim de ser feliços en aquests món de contrastos. Xesco va ser un home amb una gran capacitat d’estimar… “

Fragment del llibre “XESCO BOIX, Història de la nostra història”  d’en Lluís M. Panyella i Maria Josep Hernández, amics personals del Xesco i components del grup d’animació La Bicicleta, amb qui vaig tenir el plaer de compartir l’acte.

També em fa molta il·lusió dir-vos que he il·lustrat el primer conte que ha fet la meva amiga, actriu, directora de teatre i actualment escriptora, Montse Costa Canas. Enhorabona!!! I que sigui el primer de molts altres contes, Montse.

Ei, també us vull fer saber que des del dia 19 de novembre ja tinc 50 anys!!! I els meus tres mosqueters, el Jordi, el Pol i la Laia, em van regalar un viatge a Londres per a tots quatre. El mateix dia la Laia em va dedicar el concert que es va fer a la Nova Jazz Cava de Terrassa, amb el seu grup Since We Met. Va ser molt emocionant.

I bé, actualment estic donant classes de tècniques de narració al Centre Cívic de Sant Oleguer (on ja fa gairebé nou anys que les dono) i per primer cop, també ho faig pel Programa d’Igualtat Dona-Home a la biblioteca Vapor Badia.

En fi, oi que es millor que us ho digui tot de cop? Doncs ara només em queda desitjar-vos unes BONES FESTES DE NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!!

Fins l’any vinent us faig arribar un munt de bombolles plenes de màgia.
Glòria

NOTA: Últimament estic treballant per fer la segona exposició de les meves pintures naïf per la primavera del 2010. En un parell de dies us en avanço unes quantes, val?

Sé que els blocs s’han d’anar actualitzant i sóc conscient de que no ho faig tan sovint com m’agradaria.

Últimament m’he abocat plenament a escriure. He treballat en un curtmetratge que ja és a mans del director de cinema Sergi Rubió, titulat “A flor de pell” També us  puc avançar que he acabat un altre conte: “En Tao, el gat galàctic”, per a l’A.C.E  (Associació de Comerç de l’Eixample) del meu barri de Sabadell. He gaudit molt treballant-hi i quan pugui en faré les il·lustracions. Serà el tercer llibre que escric i il·lustro, uf, quina por!

He fet un monòleg per a una bona amiga que es vol presentar a l’escola de Teatre: “Buf, què sóc?” I en aquests moments, estic fent el guió de la Gran Gala de l’Àgora 2009, del Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell.

Són molts els projectes que tinc i el cervell bull d’idees i d’històries, però el dia té vint-i-quatre hores i no es poden estirar més. I ho dic jo, que vaig escriure l’obra de teatre juvenil : “El rellotge de les tretze hores” Per cert, vull agrair la posada en escena d’aquesta obra que van fer els nens de l’escola Jesús Salvador de Sabadell. Tot i que us vaig felicitar personalment, també en vull deixar constància per escrit.

Des del dia 24 de juliol escric davant del meu mar, el de Sant Vicenç de Montalt, i l’altre dia em va passar un fet molt curiós: estava a la platja i se’m va acostar un nen d’uns vuit o nou anys i em va dir: oi que tu vas escriure la “Cloïssa Lluïsa”?  Jo li vaig dir que sí, i no em va deixar dir res més, em va mirar amb atenció i em va dir: “De vegades la veig”. I se’n va anar corrent.

No em va donar temps de dir-li que el primer que faig quan em llevo  és saludar el sol i picar-li l’ullet. Jo també estic convençuda que la Cloïssa està protegint-lo dels pescadors desaprensius de sols i és una bona guardiana del mar. Segur.

Pels amics que tants cops m’heu preguntat si la protagonista del conte “La Llufa, quina mofeta!” viurà una altra aventura, en aquests moments ja us puc dir que sí. La Llufa i la Peta tornaran a fer de les seves, de fet ja he escrit dos contes, però en aquests moments reposen. I per als nens i nenes a qui he tingut l’oportunitat d’anar a les vostres escoles i us he explicat la història que estava escrivint sobre una nena que… li… al cap…(no vull avançar res, els que ho sabeu ja estareu a l’aguait i sabreu de què parlo) I els que no us conec encara, ja tindreu ocasió de llegir-lo, només dir-vos que el conte ja està a l’editorial.  Per últim, perquè escric poc al bloc, però quan ho faig m’enrotllo com una persiana, dir-vos que el març – abril del 2010 es publicarà, a la col·lecció Antaviana de Barcanova, la meva primera novel·la juvenil “Vaig conèixer en Dakh”, novel·la que va ser finalista del premi Ciutat d’Olot 2003.

Àpali, no us queixareu, gairebé us ho he explicat tot, dic gairebé perquè sempre és bo guardar alguna sorpresa…

Per a tots, un petó gegant i fins aviat!

Glòria

Holaaaa!!!

Avui, 25 d’abril, és un dia especial per a mi i ho vull compartir amb tots vosaltres: a la vila de Sant Vicenç de Montalt s’ha fet la presentació del meu últim conte “La Cloïssa Lluïsa!”, llibre que he escrit i he il·lustrat. Estic molt contenta perquè ja és el segon que m’he atrevit a dibuixar. Visca!

Ha estat un acte entranyable. Els alumnes de cinquè de l’escola Sot del Camp han fet la representació del conte, una representació acurada, tendra i, en poques paraules, genial. Per a tots ells moltíssimes gràcies!

Sé que fa dies que no escric al bloc, però quan ho faig es per explicar-vos un munt de coses: anant per ordre, vull agrair la fantàstica acollida que m’han ofert els alumnes de les escoles on he anat a fer xerrades:

-         CEIP Pilar Mestres de la Roca del Vallès.

-         CEIP  Brasil de Barcelona.

-         CEIP Sant Francesc d’Assís de Sant Joan Despí.

-         CEIP Can Deu de Sabadell.

-         COL·LEGI Episcopal de Lleida.

-         Escola Joanot Alisanda de Sabadell.

-         Escola Pia de Balmes, Barcelona.

Fotografia del regal que em varen fer els nens i nenes de CEIP Can Deu de Sabadell. L’Skimmer!

Per cert, hem de felicitar l’Skimmer per que ha arribat a la 3era. Edició. Felicitats, maco!

Mireu quina poesia de la “Llufa” em van fer els nens i nenes de 1er. de l’Escola Pia de Balmes!:

“La Llufa a primer hem llegit

i tots molt ens hem divertit.

Hem llegit el llibre

i ens hem posat a riure.

La Llufa és una mofeta

que se’n recordava de quan era petiteta.

Les mofetes una traca de pets s’han tirat

i l’Esguerrapell s’ha desmaiat.

L’Esguerrapell flotant ha marxat

i les mofetes ho han celebrat.”

Per a tots els nens i nenes d’aquestes escoles una forta abraçada i un munt de bombolles plenes de colors.

També vull agrair a la gent jove, enèrgica i amb empenta de “La ciutat amb lupa” – dipòsit digital de la cultura sabadellenca, la representació el dia de Sant Jordi del meu conte per a adults, “Recony amb la veïna de baix!” que es va fer barrejant tres arts, la música, la il·lustració i la literatura.

Fotografia del grafits del conte.

Potser us preguntareu que és “La ciutat amb lupa”: es tracta d’una iniciativa nascuda a Sabadell, un projecte cultural que s’ha iniciat amb la creació d’una plataforma digital on, de manera dinàmica, es presentaran les diferents expressions de la cultura sabadellenca donant veu als seus protagonistes, creant nous mecanismes de difusió cultural i facilitant l’apropament de la vida cultural sabadellenca a la ciutadania.

Personalment us convido a visitar-la: www.laciutatamblupa.cat i si hi voleu participar o posar-vos en contacte només cal escriure a laciutatamblupa@gmail.com

I després de tots aquests agraïments, tots ells sincers i de tot cor, tan sols em queda dir-vos que molt aviat us podré donar més noticies.

Fins aviat!!!

Bruna

La “Pelu”

LES SABATES D’EN SANTI eren tan entremaliades que una nit,  després de sopar un bon àpat de betum, van remoure el sota del llit, hi van trobar un pot de xiclets i se’l van cruspir tot. Quan estaven llepant-se els cordons després de tan bon ressopó,  van començar a singlotar i des d’aleshores no han deixat de botar.

Relat inclòs en el llibre commemoratiu del 40è aniversari de l’editorial La Galera 2003

Segona pintura del 2009!

Recorda: la pots veure sempre que vulguis, clicant “pintures” a la secció “Pàgines”

L’àvia